Vàrem anar al càmping on vam fer un sopar de salsitxes i hamburgueses amb la
“pedazo xurrosquera” d’en Salva i la Laura. Boníssim!!
El dissabte ens vam dirigir cap al sector de “el Almendro i Macizo del Alí”,
encara amb molts ànims i amb ganes de pujar-ho tot. El dia estava núvol i
com va dir l’Eva; a les 17h va començar a ploure. Confesso que tenia ganes de
pluja per descansar un xic.
El diumenge vam repetir el sector, ja que ens van quedar moltes vies per
fer.
Jo estava adolorit i em vaig prendre el dia força suau. Els altres estaven
encara amb molta empenta, que finalment em van encomanar. Vam passar bon
dia.
Uns altres però, van passar el dia fent turisme. Van visitar “el monasterio
de piedra” aprofitant que quedava molt a prop. Al arribar, ens van recomanar
el recorregut.
El dilluns ens vam quedar prop del cotxe, a la agulla “Coñeriza”, un clàssic
de Morata, sector senzill però polit, polit, de la gent que hi ha pujat. Ve,
era un dia de nostàlgia, cada via que feies volies disfrutar-la al màxim.
Vam marxar amb un bon regust de boca i moltes ganes de tornar.
Vam deixar la paret per dinar tots junts abans del retorn cap a casa.
D’aquestes mini vacances d’escalada em queden molts records de tot el que
hem compartit: experiències, material, valors, menjar, superació... petites
coses però importants i que són de les que més aprecio de l’escalada.
(Sobretot el llit, ja, ja, ja. ... i no malpenseu).
Ah! i a aquells que al final no heu pogut venir us animo a anar-hi i a que
us apunteu a la propera.
Salut,
Secció Escalada CEP
Marc Ungé
| < Anterior | Següent > |
|---|