Divendres 2 d'abril del 2010
Excursió circular amb sortida i arribada al Parador de Sau. Ja feia temps que portàvem de cap visitar aquesta zona, finalment hem trobat el dia. El divendres 2 d’abril iniciem la ruta a l’aparcament que hi ha just sota el Parador Nacional de Sau, reculem un tros per carretera i agafem la pista que puja cap a la Casanova del Reurell, es a pista de bon fer i de suau pujada. Quant gairebé ja som dalt la serra, just al costat d’una bassa d’aigua, hem d’agafar un corriol a mà esquerra que planejant primer i de baixada més trad ens acosta a la Roca del Migdia,
Vista del Pantà de Sau des de la Roca del Migdia
es un petit planell rocallós allargassat abocat a la timba. Amb les magnífiques vistes que tenim aprofitem per dinar. Després reculem altre cop fins la pista, que seguirem poca estona, passarem per sota la roca del puig Far.
Roca del Puig Far
Tot seguit trobarem a mà dreta una tanca de filat pel bestiar la passem i arribem a un petit part amb una altra bassa i busquem el caminoi que ens portarà passant per sota una balma fins una curta canal que hem de pujar i seguir després fins dalt la serra, on hi ha la roca que fa de cim al Puig del Far, amb vistes a vol d'ocell!.
Vilanova de Sau i el Montseny des del Puig del Far
Aprofitem per trobar un tresor que hi ha proper al cim, i tot seguit tornem per on hem vingut. Al arribar a la pista reculem, però hem de posar atenció a trobar a mà dreta un viarany de baixada que fent ziga-zagues en portarà fins a la Masia de la Vilella Grossa i ara ja per pista anirem fent fins a trobar la carretera que seguirem cap a l’esquerra no més de 20 metres, per tornar a agafar una pista direcció la Coromina i la gran casa de colònies de Can Mateu just al costat del pantà.
Cingleres de la Roca del Migdia des de la Vilella Grossa
Ara ve el tros més pesat, hem de fer uns 5 quilometres de pista cimentada per tornar al Parador, de totes maneres el bon dia que fa i les esplèndides vistes del pantà que està ben ple d’aigua, i les cingleres de Tavertet, fan la tornada més distreta. I quant gairebé ja arribem, trobem la sorpresa de la jornada, just al costat d’una senyal de desprendiments surt un corriol de pujada que passant per una carbonera ens porta fins les Grioteres, es tracta d’un conjunt de coves prehistòriques penjades a la cinglera, per pujar-hi cal enfilar-se uns 4 metres per arrels i branques arbres fent el mico, ja que abans hi havia una cadena per facilitar la grimpada, però ara ja no hi es. Passem una bona estona descobrint els passadissos de les coves, n’hi ha onze en total, tot i que no totes son accessibles, i després de acomiadar-nos dels rat-penats i d’una aranya bastant grassoneta baixem i tornem cap al cotxe. En total han estat uns 15 quilometres de bon fer i uns racons molt bonics de conèixer.
Una de les boques de les coves de Grioteres
| < Anterior | Següent > |
|---|